Primer dia

He pensat que és una bona forma de tractar tot el més important dixant el WhasApp per a coses més pràctiques o comentar coses que llegim per ací. Podem probar si ens agrada el métode i sino canviar-lo per altre que vaja millor.

M’alegre de q parlant anem aclarint coses i que se pugam entendre i anar endavant.

Entenc que volies el 100% de la relació i sent no poder donarte més del que done, a mi tambe m’agradaria pero faig tot el que puc per a estar ahí.

M’agrada pensar que ara som com “modern family” i que encara anem a rodar moltes escenes juntes encara que no estem vivint en la mateixa casa. I ara tenim que buscar formes que ens fagen estar be a les dos en la nostra relació, pense que sempre ho hem fet d’una o altra manera pero ara estan totes les “cartes damunt de la taula” jaja. Per a mi anar a casa el cap de setmana vol dir conectar en vosaltres després d’una semana llarga on m’han passat mil coses bones i roins. I anar allí me recarrega piles i es algo que disfrute, perquè vaig a estar en vosaltres sense altra cosa més per a fer, a pasar temps de qualitat. Pot ser no estigam totes les nits al sofà pero pense que és molt guay poder dedicar-vos temps exclusivament per a vosaltres. Se me queda curt a mi també moltes vegades i m’agradaria que fora més llarg ixe rato, també vos tire de menos en el meu dia a dia i sentir que no he pogut dir-ho per a no fer-vos mes mal  per a mi també ha sigut algo dur. Reprenent la part positiva, podem agafar ixos moments i exprimir-los. 

Lo de la psico: te ho he preguntat específicament per si pensaves que hi havia algo que directament pensaves que tenia que parlar, pero crec que no hi ha res concret pel que dius.

Desde que ho he llegit he estat reflexionant-ho, i pense que ara no es el meu moment, tinc moltes coses que gestionar i faig malabars. Crec que anar a dia de hui suposa una cosa mes que portar i ara mateixa encara no estic acopla a la meua rutina (per mentira que pareixca). Per a mi encara es un esforç tindre un treball i totes les coses que impliquen viure independent, com tindre planificat quan ferme el dinar, quan puc posar llavaora, quan puc guardar la roba del armari, tornarme loca buscant calcetins que vagen en parella, i menos mal que Roxana ha començat a vindre i el tema de la neteja està prou solicionat. Potser quan aixo ho porte millor busque treballar coses que me vindrien be de la meua forma de pensar o del passat, pero encara no es el meu moment. Se que es important el autocuidado i per aixo necesite anar poc a poc. Ara el gimnas me fa be i me fa desconectar, anar en la familia i en els amics tambe, i que luis m’ajude en el dia a dia tame me fa sentir be. Ara mateixa pense que estic gestionant el que tinc i no puc fer molt mes, pero no dic que quan estiga mes estable o en uns mesos no prenga ixa decisio. Tame te dic, que si algun dia vuigueres que ferem una sesio en la teua psicologa tipo “terapia familiar” per parlar de alguna cosa, si ho parles en la teua psico puc ferho sense problema. La visio profesional me ha fet gracia, que tu te fixares en els profes de conservatori jaja i es veritat que me pot enriquir molt fer-ho també a nivell profesional.

Contestant al teu dia de ahir:

Els nervis de Lliria me pareixen normals, es un repte anar i a més sabent que no ho portes preparat. Però bueno estas improvisant i això també te dona ferramentes per al futur. De totes formes, l’any que ve igual tens mes temps per preparar clases, este any es el mes intens de la carrera i en tots els projectes que tens no dona temps per a tot.

Disfruta hui de lo de Askama que és molt guai el que has preparat amb ells i els xiquets. Ja me contes en el teu pròxim diari.

Si estàs mala o no te ho vaig a preguntar per Whats ja.

Te vaig a fer lo que seria el meu diari de abordo:

Ahir vaig pasar un dia un poc malo, se que per a estar be ni ha que remenejar un poc la merda, i traure-la per netejar-la. En el tren els vaig contar a les dos Marines (la meua amiga i la nova psicologa que ha entrat a treballar) un poc el que me preocupava i me vaig desahogar un poc. Després ja començarem la tipica temàtica nostra en el tren, desahogarmos de la nostra jefa, una loca en trastorn narcicista de la personalitat diagnosticat per nosaltres. 

Durant el matí vaig fer molta faena, tenia reforç i vaig estar agafant cridades, fent primeres atencions telefòniques i citant a dones per a que acudiren per primera vegada. Per a que la meua jefa no me marejara en el justificant de asistencia de la semana pasada li ho vaig enviar al principi del matí, pero no li va pareixer be el document que li vaig enviar i me va cridar al despatx per dirme que necesitava vore la fulla sencera (li vaig donar una fulla en tots els datos necesaris) pero em digue que volia la fulla sencera (i ahi posaven tots els datos de la operacio de la mama i no me dona la gana que ella sapiga tot el diagnostic en pels i senyals), aixina que li ho vaig dir a la mamà i me digue que demanara un justificant al IVO de intervecio. Vaig cridar i me digueren que mel pasarien per correu electronic. No me va arribar en tot el dia i resulta que tenia el correu mireia.felici14 colapsat. Aixina que a les 17:30 vaig decidir tornar a cridar i doni un altre correu. Finalment me va arribar i hui li tinc que envisr ixe a la coordinadora i a vire si no me diu res de perque el he canviat. Se m’ha olvidat dir que quan me va dir que no me valia me vaig posar molt nerviosa i me baixà la tensio i taquicardia.

LMaltra cosa important que me va pasar ahir sigue que la coordinadora mos digue que no podem agafar el dia d assunts propis en dissabte ni dilluns (no te logica), com va prohibir els canvis de turno si un dissabte te toca treballar no pots fer res. Total, que al principi va dir que si necesitavem algo per algo important ella mos dixaria tornar les hores altre dia, i vaig pensar, pues ara es el moment de dirli lo de la boda.

Tinc la boda en novembre, un dissabte que ja se que vaig a treballar i mel volia demanar de assunts propis. El resumen es que me digue que no me anava a donar ixe dia i que no podia tornar les hores altre dia. Dit de altra forma, que no podia anar a la boda. PERDONA??? En tots els treballs del mon la gente se pot organitzar i jo tinc una Hitler. Total que me vaig posar a plorar quan sen va anar periqe ja estava fluixeta de per si.

Despres se me va pasar i vaig continuar en el treball, el resto del dia vaig estar agust en les companyes, en el tren vaig parlar en la mamà i li vaig contar aço i un poc lo que haviem parlat nosaltres, i quan vaig arribar a casa tenia que plegar molta roba i estava motm cansa aixina que me vaig psoar ja en el sofa (19:30h). Luis va fer el sopar, i se posarem aida. Se dormirem en el sofa. Hui he anat al gym de mati, tenia que plegar la riba i no me ha donat temps. Al menos tinc el dinar de hui i el de dema fer. Ara estic en el tren i la mama vol que li cride, i vaig a dinar mentres parle en ella finsque arribe. 

Els meus dits me denanen pietat.

Demà més.

Te vuic.